30 ANYS, 30 HORES

Ràdio El Vendrell està d’aniversari. Després de trenta anys d’emissions ininterrompudes, la ràdio de la capital del Baix Penedès ha celebrat els seus trenta anys amb una gran marató radiofònica de trenta hores, que va començar a les 9 del matí del divendres i va acabar a les 3 de la tarda del dissabte. El Teatre Ángel Guimerà (TAG) ha estat la seu d’aquesta celebració marcada per la il·lusió i les ganes de fer bona ràdio. Tot un repte per una emissora petita que va resoldre amb gran èxit aquesta iniciativa. 

Durant aquestes trenta hores van participar de la festa les entitats del Vendrell, oients i espectadors al teatre i col·laboradors de la ràdio que han fet possible aquests trenta anys d’emissions. Toc de matinades, història, música, trucades, humor, premis i ràdio, molta ràdio, van ser els ingredients principals per celebrar aquests trenta anys d’emissions.

El plat fort de la marató va ser la Gala de presentació de la nova sintonia de ràdio El Vendrell, de Luís Roman, versionada amb tot tipus d’estils: clàssic, rock, flamenc, cant coral, jazz, música tradicional, chill out etc. El valor més important, però, el fet que totes les versions van ser interpretades per músics de la comarca i la majoria del Vendrell. Tota una mostra de la qualitat musical del municipi plasmada amb una sola melodia.

Finalment, a les tres de la tarda del dissabte el compte enrere per arribar a les trenta hores de ràdio i la bufada d’espelmes del pastís van culminar aquesta celebració deixant pas a l’inici de trenta anys més de ràdio El Vendrell. Felicitats a tots!

En aquests dos links podeu veure la notícia emesa per Televisió El Vendrell d'aquesta marató.

• '30 anys, 30 hores' engaga l'aniversari de Ràdio El Vendrell.
• Entitats, música i premis a la marató radiofònica.

ELS JOCS DEL MEDITERRANI A L'ESPERA

El Vendrell i Calafell no seran subseus dels Jocs del Mediterrani del 2013, ja que Tarragona, ciutat candidata a organitzar-los, ha perdut la votació corresponent.

La ciutat de Tarragona ja treballava per aconseguir els jocs del 2017, però va ser convidada a avançar el seu projecte pel 2013 perquè Volos-Larissa, la ciutat que havia d’organitzar els jocs d’aquí a dos anys va haver de renunciar a la candidatura per problemes econòmics. Enguany l’escollida ha estat Mersin, una ciutat turca que ja disposa de bones instal·lacions esportives i hoteleres.

Camp de futbol del Tancat (El Vendrell)

Per aquest motiu, Tarragona torna a emprendre el seu projecte per aconseguir passar a ser la favorita per acollir els jocs del 2017. Però això, té efectes negatius per les comarques del Camp de Tarragona, ja que per exemple, la comarca del Baix Penedès, que tindria dues subseus a Vendrell i a Calafell, haurà d’esperar sis anys a aconseguir-ho.

En aquests dos pobles s’haurien portat a terme millores en les seves instal·lacions. Per exemple, el Vendrell que acolliria les competicions de futbol, es milloraria el camp del Tancat; i a Calafell que també acolliria futbol implicaria millores al camp del Passeig de la Unió. A més, també s’hi farien el torneig d’esgrima i el de tennis taula en un nou pavelló. Totes aquestes millores hauran d’esperar sis anys a fer-se realitat, ja que tot apunta que Tarragona aconseguirà ser seu dels Jocs del Mediterrani l’any 2017.

ALS PROBLEMES, SOLUCIONS

El "gust a suro" de les ampolles de vi i cava deixarà de ser un problema gràcies a la investigació d'Ab-biotics.

Tothom tenim en ment aquell gust anomenat “a suro” que moltes vegades ens deixa algun vi o cava al nostre paladar. És un gust prou desagradable com per intentar trobar un mètode per eliminar-lo oi? Potser la solució és acabar amb els taps de suro? Però què seria dels banquets i festes sense el típic espetec que fa un tap de suro quan surt de les ampolles? No se’ns faria estrany obrir una ampolla de vi amb un tap de rosca?

Aquesta pregunta trobarà resposta gràcies a la investigació que està desenvolupant l’equip d’Ab-biotics, una empresa biotecnològica catalana que juntament amb Caves Hill, l’empresa surera J. Vigas i el fabricant de maquinària alimentària Bigas Alsina estan buscant un mètode per eliminar el gust a suro dels vins i caves.

L’objectiu principal de la investigació és potenciar al màxim l’aroma i el gust del vi i els caves, sense renunciar al tradicional tap de suro.

I qui té la culpa?

Aquest problema ve donat per un compost anomenat tricloroanisol, conegut també com TCA. Aquest compost és present a l’ambient i si el suro l’absorbeix pot alterar la qualitat dels líquids del contingut d’una ampolla. Cal dir, que aquest compost, no perjudicial per la salut, es percep en concentracions molt baixes. Per fer-nos una idea de la poca quantitat que cal de TCA en una ampolla per percebre’l seria l’equivalent de diluir un sobre de sucre d’aquest compost en una piscina olímpica plena de vi.

Qui no entén de vins, com ara jo, ens pot semblar una bajanada que es gastin els diners, aquest projecte suposa una inversió 1,5 milions d’euros, en trobar una solució al “gust a suro”, però cal dir que encara que s’han creat taps alternatius, com els de vidre o silicona, s’ha comprovat que no ofereixen les mateixes propietats que el tradicional tap de suro, ja que els taps alternatius no conserven el vi com ho fan els de suro i això fa que s’oxidi i perdi les seves propietats.

Aquest objecte tant petit i que requereix una gran elaboració, no es pot perdre així com així, ja que no seria el mateix, per mi, obrir una ampolla de cava sense el so típic del “puf!” que fa el tap quan esclata des de l’ampolla. Totes les solucions com aquesta al problema del “gust a suro”, doncs, que siguin benvingudes per tal de conservar un element tant simple que en les festes i banquets sempre té el seu moment de glòria.

Aquí us deixo amb un enllaç d'un documental sobre la importància dels taps de suro i de la seva elaboració, del programa de Televisió Espanyola “El escarabajo verde”. Gaudiu-lo!

Suro, el tap natural

SENSIBILITZACIÓ VERS EL CONSUM D’ALCOHOL

Aquesta setmana s’ha celebrat, al Vendrell, el Dia Mundial sense Alcohol. La Regidoria de Joventut de l’Ajuntament del municipi ha posat en marxa una campanya destinada als joves perquè prenguin consciència sobre el consum d’alcohol. Sota el lema “Veus el que beus?”, una iniciativa que compta amb la col·laboració de l’Associació d’Alcohòlics Anònims.  

Aquesta activitat, però, no acaba aquí, ja que durant el mes de desembre es faran unes xerrades a diferents instituts, l’Andreu Nin, el Baix Penedès i Mediterrània, amb l’objectiu de fer reflexionar els joves sobre el consum d’alcohol desmesurat i alhora crear hàbits per aprendre a controlar quan la beguda comença a ser un problema. 

Des del meu punt de vista, aquestes campanyes ajuden als joves a veure fins on es pot arribar i quines són les conseqüències a l’hora de consumir alcohol i per tant, considero que s’han de promoure. D’altra banda, però, crec que els joves tenen l’etiqueta posada que quan surten per les nits beuen i la realitat diria que és una altra. Si que és veritat que es consumeix alcohol i hi ha joves que en gran mesura, però no tots fan el mateix. 

Penso que al jovent se’ls bombardeja en excés d’informació per conscienciar-los de diferents coses: drogues, sexe, etc. i respecte l’alcohol crec que no només s’hauria d’informar als joves. Hi ha molts adults que també tenen aquest problema. Per tant, promovem iniciatives com aquesta, però no només pels joves, sinó per a tothom.

Si voleu tenir més informació sobre aquesta campanya consulteu l’Espai Jove de Salut.

ELS CASTELLS, PATRIMONI CULTURAL DE LA HUMANITAT

El dimarts 16 de novembre a Nairobi (Kenya) la UNESCO va declarar els castells Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Els castells, una tradició que té un pes molt important a Catalunya, ja que fer castells és símbol de treball en equip, constància, perseverança i una llista llarguissima de substantius que han fet que la identitat catalana arribi una mica més lluny, aquest cop fins a Nairobi.

Aquesta tradició tan nostra, tan catalana, tan impressionant ja es pot dir que ha carregat el més gran dels castells. La UNESCO en valorar la candidatura ha destacat que els castells "són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural, transmesa de generació en generació i proporcionen als membres de la comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat". És totalment cert, i sinó, només cal veure les diades castelleres d’arreu de Catalunya plenes de gent, de bat a bat, tothom esperant inquietant que l’enxaneta coroni algun dels castells.

Crec que podem estar molt contents, perquè un altre dels elements de la cultura catalana, a banda de la Patum de Berga, ha aconseguit un lloc en la cultura mundial i això fa més forta a Catalunya i a tots els catalans i catalanes que, per ells, els castells són la seva passió.

Aquí us deixo un link amb un vídeo que resumeix clarament perquè són tant importants els castells i tots els motius pels quals es mereix ser, sens dubte, patrimoni cultural immaterial de la humanitat. 


Els castells


A veure si us agrada!

VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA

Una altra manera de promocionar el català.

Aquest divendres 29 d’octubre ha començat a Calafell una nova edició del “Voluntariat per la Llengua”. En aquesta iniciativa i participaran catorze parelles lingüístiques entre les quals hi ha aprenents espanyols, italians, xilens, argentins, marroquins, bolivians, suecs, peruans i mexicans. 

El projecte de “Voluntaris per la Llengua” consisteix en emparellar persones catalanoparlants amb aprenents d’aquesta llengua perquè durant una hora a la setmana puguin conversar en català. Amb aquestes converses, els aprenents poden millorar el seu nivell de català i per tant, expressar-se en aquesta llengua que actualment està en baixa forma. I dic “en baixa forma” perquè està permanentment qüestionada respecte el castellà.

Parlar sobre el conflicte existent entre aquestes dues llengües és bastant complicat i no m’agradaria començar un debat d’allò més delicat, però si que voldria posar de manifest que el català és una llengua i com a tal s’ha de promoure perquè qualsevol persona que visqui a Catalunya el pugui parlar o si més no entendre. És per aquest motiu, que crec que el “Voluntariat per la llengua” és una molt bona iniciatva per fomentar l’ús social del català.

Aquí us deixo algunes pàgines d’informació sobre el voluntariat per si mai hi teniu interés:

http://www10.gencat.net/pres_volull/AppJava/inici.do

http://blocs.cpnl.cat/catalacalafell/voluntariat-per-la-llengua/

UN BROT D'ESPERANÇA...

Llegint diferents diaris a través d’Internet vaig fer cap a aquesta notícia, on s’explica que tres mossos d’esquadra han estat detinguts juntament amb tretze persones més per tràfic de drogues. Només faltava això!

La noticia informa que després de sis mesos d’investigació del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, aquesta ha culminat amb l’escorcoll de 23 domicilis uns quants dels quals pertanyen al Baix Penedès, a banda del Garraf, el Baix Llobregat i el Barcelonès. Però això no és el greu.

Sempre hi ha hagut casos investigats de tràfic de drogues i sempre han aparegut els mossos d’esquadra com els “herois” que han destapat els “malvats de la pel·lícula” però aquesta vegada crec que aquest cas s’ha passat de la ratlla. El greu és que, ara, tres membres del cos de mossos estan a l’altra bàndol, són els dolents, i per castigar-los se’ls a expedientat i suspès de les seves funcions.

És evident que la imatge dels Mossos d’Esquadra queda tocada per totes bandes, però malgrat això, continua sent la policia catalana i penso que els hi hem de donar un vot de confiança. Digueu-me ingènua. No crec que tots els agents que formen part dels mossos siguin traficants de drogues, és clar que no. La policia és necessària i potser generalitzar en aquest cas és massa greu. Així doncs, no ens alarmem perquè, al cap i a la fi, la majoria de vegades fan la feina ben feta. 

Aquí us deixo amb més notícies sobre el fet:

Avui- El Punt Tres mossos detinguts per tràfic de drogues

delCamp.cat Tres mossos d'esquadra detinguts per tràfic de drogues

PER COMENÇAR...

Benvinguts a una nova proposta de blog que ha sorgit de l’interès que em crea, com a futura periodista que sóc, la necessitat de conèixer l’actualitat política, econòmica, social i cultural de la meva comarca, el Baix Penedès. Realment, aquesta iniciativa ve donada per una de les assignatures de la carrera de periodisme, periodisme especialitzat en entorns multimèdia, que ens proposa fer un blog sobre qualsevol tema però amb la condició que tingui relació amb el Camp de Tarragona. Des del principi ho vaig tenir molt clar.

El Baix Penedès és una de les sis comarques que formen el que serà la vegueria denominada del Camp de Tarragona, encara que aquest territori ja s’ha apoderat d’aquest nom. Com molt bé sabeu hi ha hagut molta polèmica pel que fa a la constitució de les vegueries i més concretament de la vegueria Penedès. Aquesta vegueria que bastanta gent desitja i que segurament mai podrà ser, ha fet que les quatre comarques que la volien formar, l’Alt Penedès, el Garraf, una part de l’Anoia i lògicament el Baix Penedès, ara estiguin dividides i repartides per formar unes altres vegueries. Aquest és el cas del Baix Penedès.

La intenció d’aquest blog és recordar a les altres comarques del Camp de Tarragona que el Baix Penedès també en forma part pel que és bo i pel que és dolent i que també l’han de tenir en compte. Per aquest motiu he decidit començar aquest blog, amb la intenció de donar a conèixer l’actualitat d’aquesta comarca i poder tenir, a banda del sentiment que ens crea a la gent del Penedès una vegueria pròpia, un sentiment de saber que també tenim un lloc a la vegueria del Camp de Tarragona.

Perquè pugueu descobrir més coses sobre la comarca us deixo amb unes quantes pàgines web on podeu trobar la informació necessària per conèixer-la.

Us animo a fer-ho, perquè el Baix Penedès també som del camp!

http://www.comarcalia.com/comarques/baix_penedes.asp?xxi=2

http://www.ccbp.altanet.org/ccbp/portada/index.php