SENSIBILITZACIÓ VERS EL CONSUM D’ALCOHOL

Aquesta setmana s’ha celebrat, al Vendrell, el Dia Mundial sense Alcohol. La Regidoria de Joventut de l’Ajuntament del municipi ha posat en marxa una campanya destinada als joves perquè prenguin consciència sobre el consum d’alcohol. Sota el lema “Veus el que beus?”, una iniciativa que compta amb la col·laboració de l’Associació d’Alcohòlics Anònims.  

Aquesta activitat, però, no acaba aquí, ja que durant el mes de desembre es faran unes xerrades a diferents instituts, l’Andreu Nin, el Baix Penedès i Mediterrània, amb l’objectiu de fer reflexionar els joves sobre el consum d’alcohol desmesurat i alhora crear hàbits per aprendre a controlar quan la beguda comença a ser un problema. 

Des del meu punt de vista, aquestes campanyes ajuden als joves a veure fins on es pot arribar i quines són les conseqüències a l’hora de consumir alcohol i per tant, considero que s’han de promoure. D’altra banda, però, crec que els joves tenen l’etiqueta posada que quan surten per les nits beuen i la realitat diria que és una altra. Si que és veritat que es consumeix alcohol i hi ha joves que en gran mesura, però no tots fan el mateix. 

Penso que al jovent se’ls bombardeja en excés d’informació per conscienciar-los de diferents coses: drogues, sexe, etc. i respecte l’alcohol crec que no només s’hauria d’informar als joves. Hi ha molts adults que també tenen aquest problema. Per tant, promovem iniciatives com aquesta, però no només pels joves, sinó per a tothom.

Si voleu tenir més informació sobre aquesta campanya consulteu l’Espai Jove de Salut.

ELS CASTELLS, PATRIMONI CULTURAL DE LA HUMANITAT

El dimarts 16 de novembre a Nairobi (Kenya) la UNESCO va declarar els castells Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Els castells, una tradició que té un pes molt important a Catalunya, ja que fer castells és símbol de treball en equip, constància, perseverança i una llista llarguissima de substantius que han fet que la identitat catalana arribi una mica més lluny, aquest cop fins a Nairobi.

Aquesta tradició tan nostra, tan catalana, tan impressionant ja es pot dir que ha carregat el més gran dels castells. La UNESCO en valorar la candidatura ha destacat que els castells "són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural, transmesa de generació en generació i proporcionen als membres de la comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat". És totalment cert, i sinó, només cal veure les diades castelleres d’arreu de Catalunya plenes de gent, de bat a bat, tothom esperant inquietant que l’enxaneta coroni algun dels castells.

Crec que podem estar molt contents, perquè un altre dels elements de la cultura catalana, a banda de la Patum de Berga, ha aconseguit un lloc en la cultura mundial i això fa més forta a Catalunya i a tots els catalans i catalanes que, per ells, els castells són la seva passió.

Aquí us deixo un link amb un vídeo que resumeix clarament perquè són tant importants els castells i tots els motius pels quals es mereix ser, sens dubte, patrimoni cultural immaterial de la humanitat. 


Els castells


A veure si us agrada!

L’ENLLUMENAT NADALENC JA PRESENT AL MES DE NOVEMBRE

Falta més d’un mes perquè arribin les festes de Nadal i a principis de novembre sempre em passa pel cap el mateix tema. Per què durant tot aquest mes hem de començar a notar l’ambient nadalenc quan amb prou feines als migdies fa fred? La veritat, se’m fa bastant estrany i sobretot farragós.

El primer indici pel qual ja sabem que s’acosta Nadal és el munt de llums, encara que no estan enceses, que hi ha per tots els carrers de les ciutats o pobles grans, perquè als pobles més petits s’espera la setmana abans, o el dia abans per posar tres llums de Nadal al carrer principal, separats per una distància de cent metres. I en canvi, als pobles grans hi ha un munt de llums a cada dues passes.

És obvi que hi hagi un cert desequilibri entre els pobles més grans i els més petits, i que a més, als pobles grans a la segona setmana de novembre comencin a posar llums per la senzilla raó que han d’il·luminar més carrers. Però cal que n’hi hagi tants de seguits i a tants carrers? Crec que és massa exagerat.

El Nadal és una de les festes de l’any que engloba més celebracions. El dia de Nadal el 25 de desembre, el dia de Sant Esteve l’endemà, el cap d’any i el dia de reis. Comptant tots aquests dies es fan dues setmanes de festes continuades sense comptar que ja portem des del mes de novembre veient pels nostres pobles i ciutats els tant bonics llums de Nadal que guarneixen el carrer durant aquestes festes.

Jo no dic que no es posi l’enllumenat, al contrari, a mi m’agrada i crec que fa festa. Però el que vull remarcar és que no cal engalanar tant exageradament els carrers per demostrar que estem de festa i menys un mes abans quan encara tenim castanyes i panellets a la cuina de casa nostra.

PROMESES QUE NO ES PODEN COMPLIR

El 28 de novembre s’acosta i ha arribat l’hora en què els partits que es presenten a les eleccions comencin a deixar caure durant la campanya electoral quin és el seu programa polític, i més ben dit, quines són les noves propostes agosarades i de futur que ens esperen pel país si el seu partit surt escollit. Propostes de les quals, m’atreviria a dir, el 80% són de difícil compliment.

Una d’aquestes propostes és la que va signar l’expresident Joan Laporta, actual líder de Solidaritat per la Independència, a Vilafranca del Penedès, el passat dijous 28 d’octubre. Una proposta que van signar els quatre candidats del partit assistents a l’acte (a la fotografia per ordre d’esquerra a dreta: Alfons López Tena, Joan Laporta, Uriel Bertran i Fèlix Simón) amb el compromís de reconèixer la Vegueria del Penedès en l’ordenació i organització territorial de Catalunya i la immediata inclusió a l’actual Llei de Vegueries de la circumscripció del Penedès.

A primer cop d’ull, el fet que Joan Laporta vagi visitar la capital de l’Alt Penedès, no és un fet rellevant pel nostre blog. El que si que ens afecta és la signatura de compromís del reconeixement de la Vegueria Penedès.

Ens hem de fer a la idea, que el Penedès va ser, és i serà un territori amb unes característiques determinades: la cultura, la gent, la denominació d’orígen, etc. Per tant, la idea de formar la Vegueria Penedès és totalment lògica. D’altra banda, el que se sap segur, és que per ara aquesta vegueria no és viable i això, té una explicació molt senzilla.

En termes generals, la Vegueria Penedès estaria formada per quatre comarques: Alt Penedès, Anoia, Garraf i Baix Penedès. De les quals, les tres primeres formen part de la província de Barcelona i la última de la província de Tarragona. Error! L’Estatut d’Autonomia contempla la formació de Vegueries, però amb la condició que les províncies quedin intactes, per tant, la única solució viable per poder formar la Vegueria Penedès, avui, seria modificant la Constitució Espanyola on s’haurien de posar les quatre comarques a la mateixa província,  cosa bastant improbable per no dir impossible i més en aquest tema que ve donat per una decisió dels catalans aplicada des de l’Estatut d’Autonomia retallat per totes bandes.

És evident que els partits polítics han de fer promeses, però per favor, que es puguin complir o si més no, que siguin més creïbles. Els del Penedès fa molt temps que ens movem per crear la vegueria i encara no hi ha hagut manera. En època de campanya electoral és molt fàcil als partits prometre coses tot i sabent que alguns potser no arribaran mai a governar, o si?

Tot es veurà. Però abans de prometre res, cal estar-ne ben informat perquè a l'hora de la veritat potser la promesa no es pot complir.